Article d’opinió: ‘Eleccions municipals i propostes tecnològiques’ per Carles Toronjo. Publicat al SingularDigital.cat

Eleccions municipals i propostes  tecnològiques

“No ens podem permetre tenir un país on l’accés a aquest nou món només sigui accessible a tots aquells que disposin dels recursos econòmics necessaris”

Divendres començarà la campanya electoral per a les eleccions municipals al nostre país. Durant quinze dies, les diferents formacions polítiques que es presenten per governar els nostres ajuntaments desplegaran tota la seva artilleria per convèncer-nos i aconseguir els nostres vots. Propostes, contrapropostes, iniciatives, projectes, idees, però també discrepàncies, debats, polèmiques i controvèrsia marcaran la tònica d’aquestes properes dues setmanes. Hi ha molt en joc!

Però a nivell tecnològic, què ens depararà la campanya? Hi hauran novetats en aquest àmbit? Quines seran les propostes, les iniciatives estrelles que, per exemple, els partits ens presentaran en matèria tecnològica i d’innovació? Caldrà estar ben amatents.

Si hi ha una proposta tecnològica, podríem dir-ne de caire municipal, darrerament, aquesta és, sense cap mena de dubte, la irrupció del servei de wifi gratuït. Una de les últimes iniciatives en aquest sentit l’ha tinguda el bipartit que governa el consistori barceloní. Els ciutadans i les ciutadanes del cap i casal poden gaudir d’Internet de franc a la platja, gràcies a aquest projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

Els governs locals estan impulsant la connectivitat als seus municipis. Edificis municipals, consistoris, places, carrers, platges, etcètera estan esdevenint llocs on s’hi han instal•lat punts d’accés a internet, fet que permet que els vianants tinguin la possibilitat de connectar-s’hi, de manera gratuïta, si disposen d’algun aparell com un portàtil, un telèfon mòbil o algun giny de darrera generació, cas dels iPads.

Que els consistoris apostin per la connectivitat, per facilitar i apropar les noves tecnologies a la ciutadania és quelcom necessari, imprescindible, en els temps que corren. És una obvietat, en una societat cada cop, més i més, tecnològica, com la nostra. Cal que els nostres poders públics ho tinguin ben present.

L’accés a les TIC ha d’estar a l’abast de tothom i en igualtat de condicions. No ens podem permetre tenir un país on l’accés a aquest nou món només sigui accessible a tots aquells que disposin dels recursos econòmics necessaris. D’aquí que habilitar xarxes wi-fi per connectar-se a internet de manera gratuïta, fer formació a les persones per tal que aprenguin a desenvolupar-se a internet i a conèixer i usar les noves tecnologies o habilitar al màxim els tràmits amb els ajuntaments i les administracions són accions, mesures que fomenten que la nostra societat, i dit d’una manera millor, la gent que en forma part, no quedi exclosa de la digitalització, d’internet i les noves tecnologies.

S’estan tirant endavant propostes: el wi-fi n’és un exemple. Aquests dies, com a conseqüència de la campanya, en sentirem moltes altres. Esperem que, després de les eleccions, es vagin fent realitat al llarg dels propers quatre anys. Cal continuar fent més i més coses. Les TIC són un gran instrument que permeten, entre d’altres, millorar la qualitat de vida de les persones o incrementar la competitivitat de les empreses.

Carles Toronjo i Manyé
Cap de Comunicació del CTecno

Per a llegir l’article online: www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/05/eleccions_municipals_i_propostes_tecnologiques_67454.php

Article opinió, 28 Novembre 2010, Carles Flamerich a la Vanguardia: “Riqueza y Empresa”.

¡¡Empresa, qué palabra, qué concepto!! En los países anglosajones, es la base para el crecimiento y de la propia sociedad; y en la mayor parte de Estados de la Unión Europea, el motor para salir de la crisis ¿Y en Catalunya?  A veces se tiene la sensación que el empresario, el emprendedor, es criminalizado por querer ganar dinero, aspecto este, que es la base de todo negocio, obtener beneficios.

Nuestro país alberga en su ADN el espíritu emprendedor e innovador. Desde la Revolución Industrial, con los primeros telares traídos desde Manchester en barco hasta Bilbao y después por tren hasta las primeras colonias fabriles del Llobregat, Catalunya ha escrito su papel en la historia del desarrollo industrial europeo. Y debe continuar haciéndolo, apostando claramente por la Tecnología y especialmente por las Tecnologías de la Información y Comunicación, que abren muchas posibilidades para nuestro sector empresarial.

La curva de innovación es casi vertical. Con un ritmo frenético se conocen nuevas innovaciones, ya sea en las redes sociales, en la transmisión de información (¿4G en breve?), en la potencia de los supercomputadores (computadores quánticos, memorias biológicas, etc.), en robótica personal o en Cloud Computing, por ejemplo. Estamos delante de una nueva y permanente revolución de la Tecnología y el Conocimiento, que nos permiten generar nuevas formas de negocio y vislumbrar futuros nichos de desarrollo tecnológico.

Al principio he apuntado que la salida de la crisis requiere de la empresa. Y de emprendedores. Sorprende pues la aspiración de buena parte de los estudiantes universitarios catalanes a ser funcionarios -una aspiración legítima-, las dificultades de financiación de proyectos y, sobretodo, la poca vocación empresarial de nuestra ciudadanía. Un hecho que contrasta con la valentía y sentido estratégico de esos industriales del siglo XIX.

El desarrollo de negocio en el sector de las TIC tiene futuro, pero requiere, como decía, de empresas y emprendedores.  Y por ello debemos  mejorar la educación, tanto universitaria como de base, para formar los futuros emprendedores (que crearán empresas que ni tan siquiera hoy soñamos). Tenemos que construir valores morales para rehabilitar la maltrecha imagen del empresario y la empresa. Los grandes países y las sociedades fuertes se construyen en base al trabajo y la formación. Los gobiernos y las empresas tienen que dedicar una parte significativa de su presupuesto a la I+D+i. Y, por supuesto, tenemos que buscar vías de financiación, públicas y privadas, que sean realmente capital-riesgo, no miseria-miedo.

Finalmente, solo queda destacar que esta crisis debe servir para tomar medidas de fondo que eviten que vuelva a repetirse. Aunque tengo la evidencia que aún hay muchos actores relevantes que no se han dado cuenta de ello. Para un país como Catalunya, que no tiene riquezas naturales, sólo le queda un camino: innovar, emprender y formarnos. Parafraseando a Churchill, que dijo “sangre, sudor y lágrimas”, adoptemos un nuevo lema para el siglo XXI: “valores, educación y trabajo”. Estos tres elementos, junto con las TIC, darán a Catalunya un nuevo lugar en la historia del desarrollo. No en la “liga” europea, sino esta vez en el “Mundial”.

Article del Carles Torojno a l’Avui: “Tecnologia i País”.

Link de l’article a la publicació: Avui: Tecnologia i País.

Catalunya té una història mil·lenària al darrere, amb èpoques bones, com ara l’esplendor que va significar l’edat mitjana, i de no tan bones, com ara la guerra de Successió i les seves repercussions o la llarga nit que va significar la dictadura franquista. Cada època és diferent i no es pot comparar. Ara bé, dit això, es pot afirmar que, actualment, estem travessant un mal moment. Des del meu punt de vista, dues en són les causes principals: l’economia i la política.

En l’àmbit econòmic, estem patint una dura crisi que, d’una banda, està afectant l’economia domèstica, el nivell de benestar de la majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest país i, de l’altra, el funcionament de les petites i mitjanes empreses que constitueixen, en gran mesura, el teixit productiu i econòmic del nostre país. Cada dia, malauradament, sentim que hi ha més atur, tanquen empreses i el sector bancari endureix les seves condicions per a l’obtenció de crèdits.

En l’àmbit polític, la situació no millora. Després d’uns anys d’eufòria en què l’objectiu era aconseguir l’encaix a l’Estat a través d’un nou Estatut, hem topat amb les institucions espanyoles i una sentència del Tribunal Constitucional que ens ha barrat completament el camí. Els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país sentim frustració, desafecció, envers la política per no donar-nos allò que ens havien promès.

Però, afortunadament, hi ha un bri de llum més enllà de la política i l’economia. Hi ha àmbits, sectors, camps on s’estan fent bé les coses i, dia rere dia, s’engeguen iniciatives i projectes interessants que ens allunyen de la situació de pessimisme i tristor que respira el país en general. Aquests àmbits estan íntimament relacionats amb la tecnologia, la innovació i la societat del coneixement. Es tracta del sector de les energies netes i renovables, del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i del biomèdic i biotecnològic, l’anomenat “sector bio”.

La biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques són un sector que alimenta, cada cop més, l’economia catalana. Catalunya s’està consolidant com a pol d’innovació en la cura de la salut. La prova és l’increment, en els darrers anys, de les empreses d’aquest sector, la majoria de les quals es dediquen al desenvolupament de nous fàrmacs o a la creació de nous sistemes de diagnòstic i pronòstic. Dins d’aquest àmbit, cal esmentar també la Bioregió de Catalunya (Biocat), l’organització que aglutina totes les institucions que tenen impacte en aquest sector i que, per tant, el promou, el coordina i el dinamitza, localment i internacionalment, com per exemple al congrés bio d’Atlanta: la trobada mundial més important de biotecnologia. El país, a més, acull centres de recerca, de prestigi internacional, com ara el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i, d’altra banda, emblemes com ara el sincrotró Alba.

Les TIC són un sector emergent de l’economia del país. Un dels referents en un futur no gaire llunyà i un àmbit que, actualment, té una productivitat que se situa més enllà del 5% del PIB que genera el país –segons diferents estudis– i que, any rere any, està en creixement. La innovació i la creativitat que s’hi dóna és la base del seu particular èxit. Les TIC, a més a més, atresoren un gran potencial, ja que són eines que poden millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses de qualsevol àmbit o sector. D’aquí la importància que tenen per a la generació de riquesa al país. I la cosa no queda aquí. Catalunya té infraestructures tecnològiques de pes que desenvolupen projectes rellevants. Entre d’altres, centres de recerca i transferència tecnològica, parcs científics, el supercomputador Marenostrum, el Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft, així com delegacions de les més importants multinacionals TIC –HP, IBM, T-Systems i Oracle–, el Port d’Informació Científica i quinze universitats d’enginyeria, alguna de les quals amb possibilitats de rebre la distinció de campus d’excel·lència internacional (CEI).

Catalunya s’està fent un lloc pel que fa a recerca i desenvolupament (R+D), a escala mundial, en el sector de les energies renovables. Especialment en relació amb l’estalvi i l’eficiència energètica. Un exemple d’aquesta esmentada eficiència energètica seria l’enllumenat públic basat en leds. Una iniciativa liderada per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Un altre projecte innovador, dins d’aquest àmbit, és el de recàrrega de vehicles elèctrics. Barcelona i Sabadell ja disposen de punts per efectuar aquesta recàrrega. El Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) és l’organització que ha promogut el projecte. Un projecte molt interessant, tenint en compte l’empenta que està començant a agafar el cotxe elèctric.

Uns àmbits, uns sectors, on s’està treballant bé, des d’on s’estan duent a terme projectes i iniciatives interessants i importants, que poden fer de Catalunya un pol de coneixement, un nucli de la innovació del sud d’Europa. El que significa, sense cap mena de dubte, fer país. D’una altra manera, des d’una altra òptica, però indubtablement estem parlant de fer país, car projectes d’aquestes dimensions signifiquen desenvolupar polítiques nacionals que impulsen, que projecten el nostre país endavant i que han d’ajudar-lo a sortir de la situació de crisi en la qual es troba immers. Des del CTecno, amb el compromís per la innovació, la tecnologia, l’empresa i el país que ens caracteritza, volem contribuir a fer que aquests tres sectors emergents de la nostra economia vagin molt més enllà, i per aquest motiu organitzem conferències, elaborem informes i facilitem trobades i contactes amb aquesta finalitat. Les coses pinten bé en aquest àmbit i, per tant, cal que les entitats de la societat civil, les administracions, les institucions i les universitats hi apostin, encara amb més convicció i fermesa, per tal de projectar-los, impulsar-los, amb l’objectiu que puguin esdevenir motor de la nostra economia.

En Carles Flamerich a “La caixa dels trons”.

En l’edició del programa d’aquesta setmana de “La caixa dels trons” que presenta i dirigeix Rafael de Ribot hem entrevistat al president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Carles Flamerich.

Carles Flamerich ha dit que la Generalitat hauria d’haver creat uns bons “a tres o quatre anys” que serveixin per finançar empreses, projectes exteriors i creixement per “donar més vitalitat a la l’economia”.

També ha parlat del sector de les noves tecnologies afirmant que Catalunya ha d’apostar per aquesta indústria per tenir pes en l’exterior: “Si Catalunya vol seguir apareixent en el mapa mundial ha d’apostar per la indústria de les noves tecnologies”.

El president del Centre Tecnològic de Catalunya ha defensat la capacitat d’emprenedoria per obrir nous mercats: “Hem d’intentar fer coses diferents i arriscar-nos”.

I també podreu escoltar una entrevista telefònica al secretari general adjunt de CDC, Felip Puig.

Puig ha dit que la decisió de posar el partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid el dilluns 29 de novembre és “la solució bona” per evitar una coincidència amb la celebració de les eleccions catalanes.

“Un Barça – Madrid no és un partit més, és una festa simbòlica”, ha apuntat.

A la tertúlia hi han participat els periodistes Josep Maria Torrent i Núria Ferré i el també periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, Joan Maria Clavaguera.

Article al Singular Digital: “Les 5 i’s: un repte fonamental per a Catalunya”

El 6 de Setembre el Sr. Carles Toronjo va publicar al Singular Digital l’article d’opinió: “Les 5 i’s: un repte fonamental per a Catalunya”. Aquí teniu el link directe.

Les 5 i’s: un repte fonamental per a Catalunya

“Innovació, internacionalització, inversió, infraestructures i inclusió. Aquestes són les 5 i’s de Catalunya. Aquest és el gran repte del nostre país. Elements sense els quals no podrem afrontar el futur”.

Darrerament, l’economia catalana ha tingut el seu pal de paller en sectors com la construcció i el turisme, acompanyats per la indústria. Actualment, vivim uns moments complicats per la gran crisi econòmica que estem patint. La constatació d’un fet: aquests sectors, aquests àmbits tradicionals –i en especial el de la construcció- han tocat sostre. El país, per tant, necessita canvis. Projectes, accions i iniciatives que reorientin l’economia del país i permetin recuperar-lo del sot on es troba. Des del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), i gràcies al treball de moltes persones, empreses i altres entitats, hem elaborat un conjunt de reflexions sobre el que necessita Catalunya per als propers anys i que, sense cap mena de dubte, marcarà l’esdevenir del nostre país i el seu posicionament dins del concert mundial de les nacions. Són el que hem denominat les 5 i’s.

U: Innovació. Entesa com la capacitat de crear i generar nous productes i serveis. Sense l’habilitat de poder elaborar serveis i productes que demandi el mercat no ens en sortirem. És obvi que hem millorat, però no és suficient. Catalunya, així com el conjunt de l’Estat espanyol posseeixen uns índexs d’innovació baixos, si els comparem amb molts països de la Unió Europea. És més, estem a gran distància de tots aquells països capdavanters, cas de Suècia, Finlàndia o Suïssa. Per tant, cal incidir i molt en aquest rellevant aspecte.

Dos: Internacionalització. Avui en dia, el concepte de mercat per a un producte o un servei s’ha d’entendre que és el món. El mercat és global. Pensar només en mercats locals és una antiqualla que no porta enlloc. Més que mai, ens hem de projectar al món. L’empresa catalana ha de confeccionar una estratègia a nivell internacional, tenint en compte que la competència es troba, conseqüentment, a qualsevol indret del globus terraqüi. En aquest aspecte, seria bo que les empreses catalanes treballessin juntes, per sortir amb més muscle a l’estranger –i en especial als mercats emergents com la Xina o l’Índia-, i ésser més fortes i tenir molta més implantació i projecció.

Tres: Inversió. Sense aquest element no es poden tirar endavant projectes i iniciatives. Es tracta, per tant, d’un aspecte del tot fonamental. Cal atreure inversors estrangers cap a empreses del país que despuntin i tinguin projecció més enllà de les nostres fronteres. Però també cal que l’administració, l’empresariat i el capital del propi país aposti pel finançament d’emprenedors i empreses de base tecnològica i innovadora que tinguin recorregut i potencial.

Quatre: Infraestructures. El mitjà o l’element físic que ha de permetre poder portar els nous productes o serveis que oferim a escala mundial, a qualsevol punt del planeta. Un port que sigui la porta cap a l’Àsia, l’Àfrica o Amèrica, un aeroport que ens enllaci directament al món i sense fer escales i una xarxa ferroviària i de carreteres que ens porti a Europa òptimament. Però també necessitem infraestructures tecnològiques de primera fila: fibra fins a la llar, un país en xarxa i totalment connectat, etcètera.

Cinc: Inclusió. Entesa en sentit ampli. Inclusió digital, que tothom tingui les capacitats suficients per poder moure’s en el món digital. Inclusió internacional, des del punt de vista de poder atreure talent d’altres països: investigadors, tecnòlegs, metges, enginyers… que vegin Catalunya com a oportunitat laboral. Inclusió socioeconòmica i de la diversitat, essent una societat tolerant i que permeti l’ascens social a través de l’educació.

Aquestes són les 5 i’s de Catalunya. Aquest és el gran repte del nostre país. Elements sense els quals no podrem afrontar el futur –i l’imminent present- amb garanties. Hi ha organitzacions, entitats, cas del Cercle Tecnològic de Catalunya (Ctecno), que ja fa temps que ho divulguem, que en fem pedagogia. Però allò realment important és que tots aquells actors amb poder i capacitat de decisió i execució impulsin tots els mecanismes, les accions i les iniciatives per tirar-ho endavant i poder fer-ho realitat. Tots ens la juguem, el país se la juga.

Dia 28 de Setembre, proper acte Fundació CTecno: “El futur de la Tecnologia a Catalunya”

La propera tardor se celebraran les novenes eleccions al Parlament de Catalunya, uns comicis que decidiran l’esdevenir del nostre país en un anys que s’entreveuen molt intensos i que estaran marcats per un context especialment difícil a nivell econòmic i social.

El sector de les TIC i de la Tecnologia en general no quedarà al marge de tot aquest procés. Ans al contrari, i malgrat les dificultats que s’han fet ben paleses en els darrers anys, el sector tecnològic ha de tenir un paper determinant en la recuperació econòmica i en el progrés general del país, contribuint també a fer de Catalunya un referent a escala internacional.

És per això que la Fundació CTecno – Cercle Tecnològic de Catalunya, Barcelona Digital Centre Tecnològic i un ampli conjunt d’entitats de la societat civil del país us conviden al debat “El futur de la Tecnologia a Catalunya. Les propostes dels partits polítics davant les eleccions al Parlament”, on les principals formacions polítiques presentaran la seva visió i les principals propostes en relació a la innovació, la recerca, el desenvolupament empresarial i la internacionalització en l’àmbit tecnològic.

Ponents:

Sr. Oriol Pujol (Convergència i Unió)
Sr. Pere Navarro (Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi)
Sr. Jordi Bosch (Esquerra Republicana de Catalunya)
Sr. Santiago Rodríguez (Partit Popular)
Sr. Oriol Ferran (Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa)

Data: 28 de setembre de 2010
Hora: 19:30 hores (acreditacions a partir de les 19:00h)
Lloc: Auditori de l’edifici IMAGINA (Av. Diagonal, 177, Barcelona)

L’aforament és limitat. Cal inscriure’s a través d’un dels canals següents:
Per correu electrònic : secretaria@ctecno.net
Per telèfon 93.300.80.38

Entrevista a Món Empresarial: “Catalunya està a un nivell tecnològic de primer ordre mundial”

El passat 1 de Setembre es publicava al diari econòmic “Món Empresarial” l’entrevista al Director General de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya, el Sr. Carles Flamerich. Aquí teniu l’entrevista:

Article al Singular Digital: “Algunes polítiques del Govern frenen infraestructures necessàries”

El passat 15 de Juliol, el Singular Digital va fer una entrevista al nostre Director General de la Fundació CTecno, el Sr. Carles Flamerich.

Aquí teniu el link a l’article.

“Algunes polítiques del Govern frenen infraestructures necessàries”

L’enginyer i president de CTecno, Carles Flamerich, exposa en aquesta entrevista el seu punt de vista sobre els reptes que Catalunya té en el sector de la innovació i la tecnologia. Flamerich assegura que per fer un salt qualitatiu cal apostar pels emprenedors i que aquests, a la vegada, han de ser ambiciosos malgrat les dificultats que es puguin trobar.

Què és el CTECNO?
CTecno va néixer fa set anys amb una idea molt clara, ajuntar empreses, professionals del sector, institucions i universitats. Establir un punt de trobada i de treball per aconseguir els objectius del nostre lema ” Més tecnologia, Més empresa, Més país”. Intentem que la gent s’hi trobi, que en puguin sortir negocis, defensar els interessos nacionals des del punt de vista de la tecnologia i intentar crear empresa. Volem projectar Catalunya al món i el món a Catalunya. Fer-nos conèixer i saber què fan els nostres competidors.

Si parlem de país creu que la independència reforçaria la marca Catalunya?
No crec que sigui un concepte d’independència o autonomia. És un concepte de país. Catalunya, com entitat que fa mil anys que existeix, té una cultura, una trajectòria, una gent i una voluntat de ser. Aquesta trajectòria pot emmarcar-se en el sistema que més ens convingui. El que segur que no ens interessa crec és ser una illa fora del món. Som al món. Dit això: la independència la va declarar Espanya fa quinze dies.

Hi ha algun país en el qual ens poguem emmirallar per l’aposta tecnològica que ha fet?
El que més admiro és Israel. Ja abans de fundar el seu estat va captar talents per treballar conjuntament i investigar. Israel ha sabut entendre la cultura del risc i del treball, que val la pena equivocar-se si es vol obtenir resultats. Aquesta mentalitat és sobretot pròpia dels països anglo-saxons. En aquest països la innovació hi té sortida. En els que tenen un model funcionarial, de veure les coses passar i viure del mínim esforç, no. Perquè la innovació és risc, pensament i il·lusió.

Aquesta por al risc és comprensible. Sobretot quan hi ha diners pel mig.
Hi hauria d’haver una cert capital llavor que podria ser públic, que ajudés parcs tecnològics, investigadors i emprenedors. Així augmentaria l’activitat del sector.

Acaba de citar els parcs tecnològics. No n’hi ha masses? Es treballa prou en xarxa al nostre país?
Aquest és el problema de sempre a Catalunya, som 947 municipis i tots volen tenir desenes d’equipaments. Cal que un país tant petit tingui tant de tot? Una de les activitats que fem al CTecno és participar del World Economic Forum, en concret, a la trobada que se celebra a la Xina. Des d’allà és fàcil adonar-se’n que la nostra dimensió és petita. Per aquest motiu és bàsic que treballem plegats. Darrerament ja s’han produït decisions en aquest sentit, com el fet que les universitats s’apleguin per crear la marca “Universitat de Catalunya”, i els parcs tecnològics treballen en xarxa mitjançant una federació. Hem de començar a sumar sense que això vagi en contra cada territori. De cares enfora hem de funcionar amb una sola marca.

Una marca per competir contra qui? Quin és el nostre mercat?
La competència no és a Madrid, és al món. Els nostres competidors són arreu. Les empreses han de tenir aquesta mentalitat, saber que els clients cal buscar-los on sigui i no només seguint criteris de proximitat.

Quin és el potencial de Catalunya en un sector tant estratègic i competit com el tecnològic?
Tenim la capacitat però no en som conscients. Quan viatges pel món te n’adones que tenim potencial però no ho sabem veure. El nostre pitjor defecte és no saber fer equip. De fet diria que som millors que nacions capdavanteres en molts aspectes. Fins i tot millors que els Estats Units o la Xina. Tenim més capacitat d’imaginar, d’improvisar, més intel·ligència emocional, però ens cal entendre que de vegades cal renunciar a certes coses pel bé col.lectiu i deslliurar-nos, com ja he dit, de la por al risc.

Haver apostat abans per la tecnologia hagués fet més suau la crisi i n’hagués facilitat la sortida?
Jo crec en la diversificació. El que no pot ser és posar tots els ous al mateix cistell. Que en un cert moment la construcció ha ajudat a créixer és evident i desmerèixer-ho seria de ximples. El turisme, per exemple, és el 13% del PIB de Catalunya. Oblidar-ho seria també una equivocació. Però hem d’apostar per més coses. Més que per la tecnologia en si, crec que cal fer-ho per la innovació, per les coses noves.

En pot posar exemples?
El que ha fet Mango, per citar-ne un cas. Produeix mesuradament i té una xarxa ben planificada de distribució mundial. Hi ha més casos, com el de la vacuna contra la malària que es produeix a Catalunya. Cal localitzar quines necessitats hi ha i fer una passa endavant. D’aquí a uns anys ja no hi haurà probablement motors d’explosió. Els motors elèctrics tenen més parell motor i eficiència que un d’explosió. Tenen però un problema d’autonomia. Cal per tant investigar en aquest camp.

En producció energètica s’innova prou?
El gran projecte en aquest sentit és l’energia de fusió però perquè sigui l’energia del futur cal invertir-hi. Aquí, però, de seguida hi ha moltes pors i ignorància. Cal fer pedagogia i aquest és un motiu més de la naixença de CTecno. Recordo, per exemple, que quan es volia instal•lar fibra òptica on visc hi havia veïns que asseguraven que era perillosa. Hi ha una por que sovint escapa a tot raonament.

La negativa de molts catalans a projectes com el magatzem temporal de residus nuclears és un exemple més d’aquesta por?
Exacte, quan fas quelcom sempre hi ha conseqüències que se’n deriven. Si tenim centrals nuclears per tant, hem de gestionar els residus. Si això es fa bé la resta són avantatges. Cal explicar-se bé en aquest sentit. L’energia nuclear és neta, produeix gran quantitat d’energia i és econòmica. Potser d’aquí unes dècades trobem una alternativa que la supera però mentrestant hem de ser seriosos i no fer plantejaments inviables. També és important diversificar la producció energètica. Que no tota vingui d’una mateixa font. Així una pot suplir la mancança de l’altre quan es troba en fases menys productives.

Com valora projectes com el del Sincrotró Alba?
Molt positivament. Aquest i molts altres, com el Centre de Supercomputació, el superordinador mare nostrum o el pla del 22@. Al costat d’aquestes decisions encertades n’hi ha d’altres que no ho són gens. Per exemple, cap empresa catalana està concursant ara mateix per fer-se amb el projecte de l’energia de Fusió que promou l’ITER, amb sis mil milions d’euros en contractació i seu a Barcelona.

Les infraestructures actuals dificulten fer un salt en la indústria de les noves tecnologies?
Anem endarrerits per dues raons, una d’elles és la històrica. Pel fet d’haver anat sempre a remolc del que feia Espanya. L’altre és actual i té a veure amb una aposta equivocada. Certes ideologies que formen part del Govern que han impedit el creixement en infraestructures, com la del quart cinturó. Cal protegir el medi ambient però no és assumible que qualsevol part del territori s’hagi de protegir d’aquesta manera. És com aspirar a plantar una fageda a la Plaça Catalunya de Barcelona.

Article SingularDigital: “El BIO català: un referent”

El passat 14 de Juliol, el Sr. Carles Torojno va publicar un article al Singular Digital titulat: “El BIO català: un referent”.

Aquí teniu el link a l’article.

“El BIO català: un referent”

“El que resulta ésser, sense cap mena de dubte, una eina molt potent per desplaçar la nostra economia cap a àrees i sectors innovadors, de recerca i que atresoren molt més valor afegit i s’hi treballa des de l’excel·lència”

Molts cops quan parlem o ens hem de referir a la tecnologia, malauradament, només pensem en les TIC. Limitem l’abast tecnològic a aquest àmbit. No pensem més enllà, no veiem res més. Però la realitat, afortunadament, no és aquesta. Res més lluny. La tecnologia és quelcom molt més ampli, té un recorregut de molt més abast, afecta moltes més branques.

La tecnologia s’ha d’entendre en un sentit molt més ampli. Les TIC són tecnologia, però també cal parlar, reflexionar de la tecnologia aplicada a l’energia, l’educació, les infraestructures, el medi ambient, les ciències de la salut, la biotecnologia, la biomedicina o les tecnologies mèdiques -l’anomenat sector BIO-… Com diem al CTecno, la tecnologia no és un fi en si mateixa sinó que és un mitjà que ha d’actuar transversalment per assolir millores a nivell econòmic, social o ambiental.

Aquestes són les raons, els motius que porten al CTecno a parlar, a dialogar, a reflexionar sobre tecnologia i innovació des d’un altre punt de vista. Entre d’altres, hem parlat i estem reflexionant sobre energia i el model energètic del nostre país, volem parlar sobre l’ús de la tecnologia en la configuració d’un nou sistema educatiu, el nostre baròmetre anual avalua la tecnologia en sentit ampli, més enllà de les TIC i creiem que la BIO té i ha de tenir un paper clau en el desenvolupament econòmic de Catalunya. I aquí voldríem fer un esment especial, com a referent que és.

El sector BIO català està format per més de tres-centes cinquanta empreses, la majoria de les quals centren la seva activitat en el desenvolupament de nous fàrmacs, noves vacunes o a la creació de nous sistemes de diagnòstic i pronòstic. També cal tenir ben present que, al nostre país, hi ha una presència molt significativa d’importants farmacèutiques internacionals com és el cas d’Amgem, Novartis o el Grupo Roche. Altres dades importants a tenir presents són que hi ha més de vint-i-cinc mil investigadors treballant a Catalunya, el Principat aglutina disset parcs científics o tecnològics, tenim dotze universitats dedicades al sector, més de quatre-cents grups de recerca en ciències de la vida, tretze hospitals amb activitats de recerca i sis grans infraestructures entre les quals una gran referència a escala internacional com és el sincrotró Alba. I, finalment, cal referir-se a la BioRegió de Catalunya (BioCat), l’organització que aglutina totes les institucions, empreses, entitats que tenen impacte en aquest sector i que, per tant, el promou, el coordina i el dinamitza, tant a nivell local com a escala internacional.

El clúster biomèdic que tenim al nostre país és un excel•lent nucli d’innovació, una àrea del sector bio molt rellevant, una referència al continent i un dels pols de coneixement més importants del mediterrani i del sud d’Europa. El que resulta ésser, sense cap mena de dubte, una eina molt potent per desplaçar la nostra economia cap a àrees i sectors innovadors, de recerca i que atresoren molt més valor afegit i s’hi treballa des de l’excel•lència. Un àmbit que, conjuntament amb d’altres, impulsa i haurà d’impulsar, encara amb més força, l’economia catalana dels propers anys.

Es presenta en societat la Fundació CTecno

Un país ha de crear il.lusió, i tenir mecanismes per a impulsar i canalitzar l’energia dels emprenedors i crear negocis innovadors.
“La tecnologia, la innovació i la internacionalització –i la seva contribució a la generació de riquesa- faran que Catalunya tingui alguna oportunitat en un món globalitzat i complex com l’actual”
“Catalunya ha estat capdavantera en Innovació. En un context com l’actual, no tenim altra opció que continuar sent-ho. La innovació, la tecnologia i la recerca han de permetre que l’economia catalana creixi de forma sostenible. Hem d’esdevenir un referent mundial en matèria d’innovació i tecnologia. Som un país petit en termes geogràfics, però amb una gran presència internacional gràcies a les nostres empreses i als nostres professionals. No hi podem renunciar. La societat civil i el món empresarial, juntament amb les institucions públiques, hem de tenir-ho clar: aquest és el nostre horitzó”.
Aquesta és una de les reflexions de Carles Flamerich, director General de la Fundació CTecno, sobre la situació econòmica i tecnològica del nostre país. També és un dels principals motius pels quals l’entitat ha organitzat en el marc de la segona edició del  HIT- World Innovation Summit, l’acte de presentació pública de la Fundació CTecno amb la benvinguda del Sr. Josep Miquel Piqué, comissari del HIT.
El Doctor Morris Teubal, professor d’Economia a la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel), especialista en innovació, juntament amb la periodista Pilar Rahola van sintetitzar el rol de l’administració pública com a facilitador de la innovació i com a creador d’una infrastructura que serveixi de palanca de la innovació i promogui l’activitat emprenedora.

En paraules del Doctor Teubal “Un país ha de crear il.lusió, i tenir mecanismes per a impulsar i canalitzar l’energia dels emprenedors i crear negocis innovadors”. “La inversió en coneixement dóna fruits econòmics, però cal enllaçar-lo amb l’empresa i el mercat, no es pot quedar el coneixement en les universitats”.
Els principals consells del Dr. Teubal per a que Catalunya potencii l’economía de la innovació han d’anar en dos àrees: la creació d’un consell transversal en innovació dins de l’administració pública, i en segon lloc, comparar què fan països líders com la Xina, Finlàndia o Singapur i adaptar-ho a la realitat local.
En la presentació del nou portal web de la Generalitat de Catalunya, la Directora General d’Atenció Ciutadana, Sra. Marta Continente, va mostrar la noves funcionalitats del portal, amb una clara millora en usabilitat, seguretat i claredat per a l’usuari. S’han centrat els esforços en la interacció amb el ciutadà, oferir eines a través del portal als ciutadans (empowerment) que siguin eficients i productius.
Posteriorment, a la presentación dels objectius principals de la Fundació CTecno, el seu President, Sr. Ginés Alarcón i del seu Director General, Sr. Carles Flamerich, van destacar conceptes com recerca, infrastructures, internacionalització, innovació i inversió. Aquests conceptes són claus per al motor del país i la transformació de l’economia cap a un model basat en el valor afegit i el coneixement. A més a més, van esmentar el paper de la Fundació CTecno a Catalunya:

• La Presentació pública de la Fundació CTecno, les seves activitats i projectes de futur (com la creació del Consell d’Empreses o les nombroses activitats que es desenvoluparan durant la resta de l’any).

• La missió de reflexionar sobre els plans nacionals d’innovació a escala internacional, elements clau per avançar en la sostenibilitat del model econòmic actual.

• I la reafirmació de l’interès de la Fundació CTecno i del conjunt del sector tecnològic català per la innovació, com un factor tractor del desenvolupament empresarial i econòmic del país.

A la cloenda de la jornada, el Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ilm. Sr. Jordi William Carnes, va elogiar el paper de la Fundació CTecno com a agent dinamitzador del món de les TIC i del conjunt de la tecnologia a Catalunya. Carnes, així mateix, va esperonar els assistents a seguir treballant, malgrat la conjuntura adversa, per situar el nostre país al capdavant de la recerca a nivell europeu i internacional.

Posteriorment a l’acte, es va celebrar un sopar a peu dret per a tots els assistents, en el transcrus del qual va ser presentat el cotxe elèctric de l’empresa californiana Tesla, i que va ser exposat durant els dies 16 i 17 de juny al HiT – World Innovation Summit.
L’acte va comptar amb la participació de prop de quatre-centes persones, representants de la societat civil catalana, especialment del món de les TIC i l’empresa.
La Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), creada l’any 2008 per diverses institucions de la societat civil catalana, té com a missió el foment del creixement de l’activitat econòmica i l’increment del coneixement al voltant de la tecnologia i les seves potencialitats per part de les empreses, institucions i la ciutadania de Catalunya, i el posicionament institucional del món tecnològic català.
La Fundació CTecno té com a missió ser el punt de trobada dels principals actors vinculats al sector tecnològic de Catalunya (en sentit ampli, no només les TIC), disposant d’un patronat integrat per institucions i personalitats de prestigi que ajudi a potenciar el desenvolupament del sector tecnològic del país.

Per a més informació:

BrandLemon Comunicació, César Rodríguez
+34 659 378 786

Fundació CTecno +34 933 008 038